Els Diccionaris de l’Enciclopèdia, amb gairebé cent títols en el seu catàleg, són un punt de referència de la llengua catalana i de l’edició de diccionaris, per la seva, diversitat, singularitat i qualitat.

L’any 1979 Enciclopèdia Catalana, seguint el seu objectiu de promoure i difondre la cultura catalana, va iniciar la tasca d'editar diccionaris. Calia dotar el mercat de les eines necessàries per a normalitzar l’ús del català en tots els àmbits, crear un corpus lexicogràfic actualitzat que respongués al màxim nombre possible de necessitats lingüístiques: lèxic comú, terminologia, traducció, etc.

D’aquí que, a hores d’ara, el catàleg de Diccionaris inclogui diverses col·leccions que donen resposta a aquestes diferents necessitats i que són destinades a públics també diferents: diccionaris de la llengua catalana, diccionaris bilingües, diccionaris complementaris de la llengua, diccionaris temàtics, diccionaris terminològics, diccionaris enciclopèdics i diccionaris electrònics.

Dins d’aquest ampli catàleg, cal destacar especialment la col·lecció de Diccionaris de la llengua catalana, que va néixer l’any 1982 amb la publicació del Diccionari de la llengua catalana, hereu de la Gran Enciclopèdia Catalana. Aquest diccionari ha estat el fonament de la diversitat d’aquesta col·lecció adaptada als diferents usos i al públic adult i escolar: Gran diccionari de la llengua catalana, Diccionari de la llengua catalana, Diccionari manual de la llengua catalana, Diccionari bàsic de la llengua catalana i DIDAC. Diccionari de català.

L’altra gran col·lecció que cal destacar és la de Diccionaris bilingües que, amb un total de vint-i-set títols (que inclouen disset llengües) l’any 2008, és la principal col·lecció de diccionaris d’equivalències entre el català i altres llengües, i referència obligada en el conjunt de la lexicografia catalana.